La “Tia” Polly, el mestre… sempre el cridaven:” Tom Sawyer!”

Vaja, segur que ja ha fet alguna entremaliadura!

I es que en Tom és un noi bitxu de veritat. Però té un cor! És bo de veritat.

El Papa Joan Pau I quan era Patriarca de Venècia  escrivia sovint una carta a personatges literaris (recopilació publicada com Ilustrisimos Señores). Al ser Papa per tant poc temps  citar aquesta simpàtica catequesi que el bon cardenal escrivia m’ha semblat agradable. Així parla als joves adolescents, i es que el Tom de Mark Twain els pot ajudar  tant!

El Tom fa enfadar constantment  la seva tieta amb qui viu (és orfe), has de pensar  que només es posa sabates els diumenges per anar a Missa! I a l’escola no hi ha dia que no el castiguin, i mira que quan el mestre et renyava no era poc el mal que rebies!

El seu amic és en Hucklebery Finn, que viu sol en un arbre i no va mai al cole.. però aquest ens mostra com han de ser els bons amics! És fidel i persegueix la veritat.

Una vegada en  Tom va  enredar  a tots els seus amics per que li facin la feina quan el castiguen a pintar la tanca del pati de casa! És llest i simpàtic, no hi ha dubte!  I  has de saber que la més maca del poble, la Becky, s’enamora d’ell…  sí, la Rebecca Thacher! 

Però perquè dic que en Tom i  Huck son model de bondat? De la mateixa manera que en Baden-Powel es fixa en lavida de Kim  de R. Kipling, ens podem fixar en aquest personatge proper pels nois...

Doncs mira: en primer lloc perquè es noble. No hi ha maldat en el seu cor. En Tom estima els de casa. Hi ha una vegada que s’escapen  a una illa del Mississippí… es el capítol que es pensen que en Huck i ell s’han ofegat… allà veiem els sentiments de tot el poble… l’apreci que tenen pels trapelles es nota en el dolor al creurel’s morts. Ells, els horfes, en realitat tots volen ser part de les seves vides, de ser la seva família. Veure el propi funeral els impacta, i els fa valorar allò invisble, el cor.

En Tom es valent. Ha estat testimoni d’un crim, i defensarà l’innocent, un home que tothom considera el borratxo del poble… en Tom protegirà a Buff Potter. Pel Tom en Buff té tota la dignitat del món.  M’encanta perquè la seva cosina Mary creu constantment en ell, excusa totes les seves trapelleries. Es talment una germana, un àngel protector per ell. La preciosa cosina, que té fe, que l’estima, el mima i protegeix, que li expressa tendresa, és segur, també, pel noi adolescent, la millor manera d’entendre i respectar les noies.  El  petó a la guapíssima pèlroja Rebecca, és tot un exemple de puresa d’amor adolescent.

En Tom té alguns problemes amb la Becky, no et pensis. Això de tenir xicota no és fàcil! També en això és un exemple… Potser si coneixes les seves aventures em diràs que parlar de la seva “ex” Amy no va ser gaire bona idea, però m’has de reconèixer que ho fa sense cap malícia, amb tota innocència… vaja que quan la Becky surt amb l’Alfred, la crisi sembla irrecuperable… però la seva noblesa, defensant l’honor de la Becky, em sembla que expressa totalment com és el seu cor. Ell podrà defensar-la a les coves quan les coses es compliquin amb l’indi Joe… vaja que les seves aventures donen per molt. Em sembla un personatge prototípic d’un catòlic també d’avui,  d’un jove adolescent. El seu món és diferent, el seu Sant Petesburg,   a la ribera del Mississippí dista molt del món postmodern, però les seves aventures encara poden engrescar i prendre l’atenció dels nostres adolescents vencent videojocs  enganxifosos, per mostrar què és el que s’espera d’ells. On és la bondat de cor dels cristians de deu, tretze anys, dels nostres llobatons,que corren pel bosc com ell.

 

Mn Joan Prat

Roma

Festinas Zaqueu, depressa

Lluc. 19, 1-11

Zaqueu volia veure a Jesús, però no podia veure’l, perquè era baixet.

Zaqueu, com tu o jo, no veia a Jesús perquè vivia apartat de Déu. La seva vida no era correcte. En la seva feina era immoral. La trampa, l’engany, l’abús… a poc a poc s’havia convertit en una persona despòtica, aprofitada, per això no veu Jesús.

Moltes vegades som també així. El nostre treball no el fem lloc de santificació, sinó de condemnació. Perquè no som ètics, no som coherents, perquè abusem del poder, de la autoritat, busquem el fi, i no tenim en compte els mitjans… ens passa com Zaqueu. Ell aquesta actuació el portà a prendre els diners de la gent, a robar. Vigilem de no caure en aquest remolí que caiguè Zaqueu i que li impossibilitava de veure Jesús.

Però s’enfilà a un arbre.

Pujà a l’arbre. Nosaltres també em de pujar a l’arbre. L’arbre és l’Església, la única que ens permetrà veure Jesús. Per pujar ens hi em d’agafar fort, pot haver-hi esforç al principi, podem no agafar-nos en la branca prou forta, però si pugem hi ha la branca forta que ens hem d’enfilar i contemplar Jesús. Zaqueu està content de veure el mestre, queda impressionat de descobrir el rostre del Crist, i encara es meravellà més. No s’ho espera.... “Somia, i quedaràs curt”: Crist li parla!

També nosaltres enfilats a l’Església i si ja estem a les branques fortes des de les que veiem el Crist ens meravellem de veure’l, però encara hi ha més, Ell s’ha d’adreçar a nosaltres.

Ell et diu: “avui vindré a casa teva”

Quan li va dir això Zaqueu fou a preparar casa seva amb molta joia, baixà ràpid, “festinans descendit”, a endreçar-ho tot, a preparar-ho tot per la vinguda d’un invitat excepcional. Aquesta endreça, aquesta preparació per la seva vinguda és com la que fa la núvia que prepara la seva boda, que amb detall exquisit ho prepara tot, no vol que res s’escapi, que surti a la perfecció tot. També s’ha d’assemblar a la nostra ànima que vol rebre la visita de l’hoste sant. Així abans de la comunió cal preparar bé la morada de la Trinitat Santa.

I com la noia no es descuida el menor detall, fins l’ esquitx de rosada que cau a terra al matí, allò que sembla sense importància per ser xic com un gra que tot just inclina la balança, per Déu és important, Ell cuida amb delicadesa dolcíssima això que és tant mins, posant amor en la petitesa que sembla haver de passar desapercebuda, de manera que nosaltres valorem allò petit i que pel Senyor ho plany i ho sostè;

nosaltres hem de tenir aquesta santa cura en la puresa, en la rectitud de cor, en la bondat d’intenció. I convertir-nos com Zaqueu que ara es preocupa dels pobres, es preocupa dels que ha defraudat i és feliç, perquè ara té salut perquè en aquesta casa, en aquesta ànima, ara hi ha la salvació, l’ha visitada el Senyor i hi ha trobat allò que buscava perquè s’havia perdut.

Que sapiguem nosaltres veuren’s perduts com Zaqueu, per posar-nos disposats a deixar-nos trobar pel Nostre Salvador que ens busca amb deler. Que Maria intercedeixi per nosaltres i ens ajudi a pujar a l’arbre, i ara que som a taula amb Ell com Zaqueu, resolem de millorar de veritat i en obres a una vida santa seguint a la vocació que Crist ens fa: “festinas descende, que avui m’haig d’allotjar a casa teva”

Mn. Joan Prat