Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó cal que amb una esperança trenqui la tristor, faré una cabana de pedra i de fang on la terra em doni el meu guany.
Clavaré les meves arrels creixent de cara al cel donaré fruit abundós, i l'hivern em despullarà de neu em cobrirà neu que fondrà poc a poc
Després de la lluita intensa vindrà el repòs, deixaré la terra abonada, pel meu esforç. Els fills que em segueixin, potser marxaran pero vagin on vagin, constants.
Clavaran les seves arrels creixent de cara al cel donaran fruit abundós, i l'hivern els despullaré de neu els cubriré neu que fondré poc a poc |