Vam arribar a les sales parroquials de l’església de Sta. Maria de l’Estany on estava l’Oriol Rodríguez(Cap de la patrulla Cavall). Vam sopar “cus-cus” i amanida. Vam preparar algunes tasques pel dia següent, vam fer l’oració i vam anar a dormir.

Tot això està molt bé... però per què vam fer l’alta patrulla? La fi principal era fer una exploració del poble i del monestir, i també un joc de nit (nit de dissabte) molt ben preparat perquè tenim un enginyer de telecomunicacions entre nosaltres. El joc es dividia en tres equips: activador de bomba, desactivadors i transmissor del missatge. Una bomba estava posada i els desactivadors l’havien de desactivar en menys de 45 minuts. Si la desactivaven haurien de senyalitzar una zona per als transmissors que enviarien un missatge mitjançant codi morse lluminós. La nit de divendres el Bernat ens va ficar un missatge dins dels nostres sacs que al dia següent vam trobar on posava quin equip érem i si havíem de recollir algun paquet com en el meu cas. L’Oriol Forcada i jo érem desactivadors de bombes. A cal “Pere Coll” ens vam donar els senyalitzadors per si desactivàvem la bomba poder fer visible al transmissor (l’Eric) la zona de transmissió i guanyar la partida. La bomba era una aparell de rellotgeria que havia col·locat l’Oriol Rodríguez , és a dir com una real, però sense sensor de moviment i lògicament sense explosiu que va ser substituït per una alarma. L’escena era de pel·lícula: boira, fred, pluja i la bomba amb una llumeta que parpadejava ben lluny. Quan la vam veure per primer cop semblava impossible ja que hi havia molts cables... Semblava tot perfecte però rebuscant vam poder desmuntar la bomba, vam tallar el cable correcte amb unes alicates, la vam poder desactivar i vam guanyar.

Si no recordo malament, aquell mateix dia al matí vam poder veure el monestir que havia estat tan famós en la seva època gràcies a un passe VIP que ens permetia veure'l des de llocs no accessibles al públic normal. Gràcies a l’Enric i la Montserrat a part de l’entrada privilegiada també ens van explicar experiències personals i moltes més coses que ells sabien.

 Al dia següent vam fer l’explo que ens va quedar molt bé i vam tornar cap a casa cansats però amb ganes de tornar.

Joan Alfons Hernández Duch

Cap de la patrulla Senglar

Dia 27 d’octubre: Va ser la primera reunió que vam fer la patrulla. Vam assistir tots excepte l'Oriol i el Doudou (per un problema de comunicació). Vam fer oracions en llatí al principi i al final de la reunió i vam practicar el codi morse.

També vam fer una introducció sobre que és una patrulla i com funciona. Abans de missa vam jugar a la plaça al joc del Tintin junt amb la patrulla falcó. Vam anar a missa i ens vam acomiadar.

Dia 2 de Novembre: a dos quarts de cinc de la tarda i fins les vuit del vespre, ens vam trobar a una plaça de Molins de Rei els nois de la Patrulla Falcó i de la Patrulla Senglar (encara que d'aquesta ultima només estava jo). Com que Molins de Rei era el poble del Carles, cap de la patrulla Falcó, va ser mes fàcil d'organitzar-nos, ja que coneixia a bastanta gent.

Havíem comprat bosses de castanyes i havíem portat tots els estris per cuinar-les. Vam encendre el foc, vam torrar les castanyes i vam començar a vendre. Al principi poca gent s'interessava, ja que no feia molt fred, però de mica en mica va començar a venir gent, la majoria coneixia al Carles, i així vam estar venent castanyes amb bastant èxit durant tota la tarda.

Els preus pels que veníem les castanyes eren els següents: 6 castanyes (mitja dotzena) a dos euros, i 12 castanyes a 5 euros. Com he dit abans, a ser un gran èxit i també la mare del Carles, la seva avia, i alguns germans i mares d'alguns nens ens van ajudar. Vam guanyar molts diners, i tots vam col·laborar molt. Va ser una gran tarda en la que vam estar ben entretinguts.

Dia 10 de novembre: Vam portar com ja havíem quedat abans cadascú alguna cosa per la panera. Vam fer les oracions en llatí al principi. Vam estar practicant codi morse durant una estona i els altres van portar les seves tasques. Vam anar a missa i vam fer la primera venta de números.

Dia 17 de novembre: Tot i que no hi havia reunió però vam anar tota la patrulla a missa i vam vendre números.

Joan Alfons Hernández                                            Oscar Llena Fernandez   (fragment de la Castanyada)

Cap de la Patrulla Senglar                                        Membre de la patrulla senglar

El cap de setmana de setmana del 20 i 21 d’octubre vam anar a Collserola, Vallvidrera. El diumenge vam fer el pas a tropa dels llobatons de l’estol de Barcelona.

Els caps i subcaps ens hi vam desplaçar el dia anterior. L’objectiu era parlar sobre aquest curs vinent, establir objectius tècnics per aquest curs i parlar sobre el campament d'estiu que molt probablement sigui a la Farga de Bebié amb una tropa francesa, amb la que intentarem fer algun intercanvi durant el curs.

Va ser un dia força interessant tot i la pluja que va amenaçar durant tota la jornada, finalment però, només va ploure durant la nit. Va vindre a més, un scout del grup de wolfies per veure com funcionàvem. I vam veure mes d'un senglar!

Diumenge pel matí van venir els llobatons molt il·lusionats, per fer el pas a tropa que va començar a les dotze amb tots els pares presents. La cerimònia va durar mitja hora. Desprès d'això vam mantejar tots els nous scouts i vam marxar cap a casa. Alguns es quedaren a dinar allà i a passar-hi la tarda. 

Oriol Rodríguez

Cap de la patrulla Cavall

El passat 28 de Octubre ens varem reunir la Companyia de Sta. Maria del Remei a Vil·la Joana per celebrar la investidura de la cap de la Patrulla Formiga.

Vam anar caminant des de Vallvidrera fins a Vil·la Joana de Vallvidrera. Quan vam arribar ,vam fer un joc molt divertit i estratègic. Després ens reunírem amb les llobatones i vam dinar totes plegades.

Quan ja varem acabar, uns porcs senglars ens vingueren a saludar i ens feren passar una estona entretinguda.

Després d'uns quants jocs amb les llobatones varem celebrar les investidures de la Cap de Patrulla Formiga, Mireia Vidal, i de la Cap de Companyia, Imma Manresa. Una cerimònia molt commovedora.

Tot seguit vam fer l'acatament de les components de la Patrulla Formiga: Meritxell Rodríguez, Anna Llovera i Paula Domínguez.

Aquesta sortida, tot i que fou cansada per a totes ,va ser molt divertida.

Mireia Vidal

Cap de la patrulla Formiga

El cap de setmana del 6 i 7 d'octubre varem iniciar la nova ronda solar 2012-2013 amb una acampada a la Farga de Bebié amb la resta de l'associació catalana. Va ser un cap de setmana en el què cada unitat va poder fer diferents activitats que serviren per iniciar el curs. També fou un bon moment perquè tots els caps poguessin estar junts i poder preparar conjuntament el nou curs. 

Finalment el diumenge les famílies dels llobatons, llobatones, scouts i guies van poder visitar el campament i també ho varen poder fer les famílies interessades en el nostre moviment. Any rere any som més i més els involucrats i entusiasmats en aquest moment i aquest any gairebé no hi cabiem a la església de la Farga de Bebié!!

Donem moltes gràcies a Déu per aquest magnífic cap de setmana i esperem que l'any que ve siguem encara més.

Diumenge 7 de novembre, 6:30 del matí, carrer Mallorca cantonada Sicília, porta 8: punt de trobada de Guies i Scouts d’Europa.

Un cop hi som tots, se’ns distribueixen les “entrades” i ens posem a fer cua davant la porta corresponent.

Les 6:57 del matí, impaciència a la cua, 6:58,… 6:59…les 7! Ja ens deixen passar i anem a buscar els millors llocs, a primera fila!

Aquí comenten les tres llargues hores d’espera, durant les quals, per distreure’ns, pengem la pancarta de “Guies i Scouts d’Europa amb B-16”, esmorzem, alguns aprofiten per llegir un llibre, d’altres es juguen i d’altres els entrevisten d’algunes cadenes de televisió.

Les 10 es van acostant i hi comença a haver moviment i l’ambient es comença a animar amb cants, un d’aquests dirigit per Mn. Francesc Espinar.

A les 10 comença la missa dins la Sagrada Família i afora l’ambient ha canviat radicalment, tothom assegut i en silenci.

Una vegada s’acaba la missa, els cants i el moviment es tornen a notar i s’incrementen encara més quan el Papa surt a la façana del naixement per l’oració de l’Àngelus.

Torna a notar-se l’eufòria quan el Papa surt de la, ja, Basílica de la Sagrada Família i passa per davant nostre.

Després d’això surten els mossens, bisbes i cardenals de dins, alguns d’ells coneguts, com Mon. Bisbe Romà de Vic.

La gent es va dispersant i va marxant cap a les respectives cases amb molta alegria, i amb l’esperança de poder tornar a veure el Papa, l’estiu que ve a Madrid, a les properes Jornades Mundials de la Joventut !