Acampada Familiar a Bon Repós

El passat pont del Pilar ens vam reunir tots a Comiols(Lleida), per fer una petita convivencia amb les unitats de la Parròquia i els pares que ho desitjessin. Tot i els mals auguris respecte el temps, l'acampada va anar molt bé: va ploure, però això no va impedir, ni molt menys, que es manifestès l'alegria Scout en aquell raco de món, i que poguèssim realitzar amb normalitat les nostres activitats. El primer dia ens vam instal·lar, i després d'un bon sopar i l'oració vam anar a dormir. L'endemà, un cop donada la llum de nou (ja estavem tots "il·lusionats" per dutxar-nos amb aigua freda) i d'un bon esmorzar, el Pep ens va donar unes nocions bàsiques d'orientació, mentre sentiem l'inconfusible xivarri dels llobatons que jugaven i coien castanyes per allà aprop, ens van arrancar un somriure a més d'un. Després de la sessió teòrica, com no, tot allò es va posar en practica amb una cursa d'orientació després de dinar, i tot seguit una explo per buscar bolets. Un cop fet això hi va haver una estona d'estudi i descans pels grans, mentrestant les mares preparàven un sopar exquisit! Havent sopat va arribar l'hora de la vetllada: Amb diferents cançons, les obres dels llobatons i les dels Scouts(que ens van fer plorar literalment, de riure), tot plegat una vetllada alegre i molt divertida. Acabada la vetllada vam resar el rosari i cap al llit. El dilluns no va estar gens malament, després de la formació habitual, el Mn. Francesc Espinar ens havia preparat un esmorzar bo, complert i intens, com ha de ser, amb ous, pa torrat, cereals, formatge,... Després d'aquest àpat els Scouts van muntar uns parapets pel bosc i van tirar línies per instal·lar diferents punts amb telègrafs per l'emissió i transmissió de morse, mentre l'Àngel ens feia cinc cèntims de les batalles que hi havia hagut en aquella zona durant la guerra civil, els llobaton s, mentrestant, preparaven les promeses del dia següent i, com cada dia, no deixaven d'anar a buscar castanyes i "cuinar-les" al foc per tots... Després d'un bon dinar els Scouts van realitzar un joc de transmissions per decidir qui rentaria els plats al vespre... finalment van quedar empatats... Mentre els Scouts jugaven, els llobatons van pintar una selva (disseny d'un llobató) en un gran mural per fer de decorat en la vetllada, els va quedar molt bé. Un cop acabat el joc de transmissions, vam jugar al tintin (mate amb bola de tenis) i després d'una petita xerrada, cap a estudiar falta gent, fins a l'hora de sopar. Al vespre, després de sopar, vam realitzar la vetlla d'oració per tal de preparar les investidures de l'endemà, va ser una vetlla emotiva, on entremig van arribar el Pedro, l'Imma i el Guillem. Els llobatons, no van assistir a aquesta vetllada, però ells no van voler quedar-se sense: van prearar un seguit d'actuacions perquè el jurat (Akela, Kaa i Imma) dicidís la més graciosa, la més ben prearada,... Després de la vetlla vam anar tots a dormir, fins a la 1, quan vam fer una alerta sorpresa als Scouts, que havien de sortir silenciosament a fora per formar i jugar a un joc, els focus alemanys, en el qual vam aconseguir un escenari molt realista: una muntanya en pendent, amb trinxeres i pluja... que més es pot demanar? El joc va ser divertit i els Scouts van demostrar les seves habilitats per amagarse del focus(que era com un petit sol portàtil) de l'Agustí, o l'ull que tot ho veu... no van faltar per allà el mig les rialles i bromes del Willi... L'endemà al matí, després de Missa, vam realitzar les investidures del Pep com a cap d'Agrupament, el Bernat com a cap de Tropa, el Felip com a cap de la nova i recent formada Patrulla Cavall i les promeses de quatre  llobatons: la Mireia, l'Adrià, la Paula i el Xavi. Les investidures i les promeses van ser molt emotives, tant que les llagrimes d'Akela es van contagiar a molts... A l'hora de dinar vam menjar una fideuà molt bona, amb botifarra, etc. Fins i tot els que menjen poc es van llepar els dits! Després del dinar, ho vam recollir tot (l'Scout deixa les coses millor de com les ha trobat) i poc a poc, després de fer el cant dels Adéus vam anar marxant cap a casa. En fi, comença un nou curs, amb una nova Tropa (la primera del Grup St Jaume, i de GSE a Catalunya)  i l'Estol (2n del Grup Mare de Déu de Montserrat) i moltíssimes aventures per viure! Sempre a punt!