El passat cap de setmana 19-20 de gener, l’alta patrulla Isard ens vam reunir per fer una alta patrulla a Sta. Maria de l’Estany. Vam assistir l’Oriol Forcada, l’Eric Mallafré i jo (Joan Alfons Hernández) de Barcelona; i el Bernat Balsells i l’Oriol Rodríguez d’Igualada. Els de Barcelona vam sortir de Barcelona-Sants el divendres a la tarda per anar fins a Vic, on el Bernat(Cap de Tropa) ens va recollir una estona més tard. Vam carregar el material al cotxe i ràpidament vam anar a comprar menjar per tots els dies a un “Mercadona” proper.

Vam arribar a les sales parroquials de l’església de Sta. Maria de l’Estany on estava l’Oriol Rodríguez(Cap de la patrulla Cavall). Vam sopar “cus-cus” i amanida. Vam preparar algunes tasques pel dia següent, vam fer l’oració i vam anar a dormir.

Tot això està molt bé... però per què vam fer l’alta patrulla? La fi principal era fer una exploració del poble i del monestir, i també un joc de nit (nit de dissabte) molt ben preparat perquè tenim un enginyer de telecomunicacions entre nosaltres. El joc es dividia en tres equips: activador de bomba, desactivadors i transmissor del missatge. Una bomba estava posada i els desactivadors l’havien de desactivar en menys de 45 minuts. Si la desactivaven haurien de senyalitzar una zona per als transmissors que enviarien un missatge mitjançant codi morse lluminós. La nit de divendres el Bernat ens va ficar un missatge dins dels nostres sacs que al dia següent vam trobar on posava quin equip érem i si havíem de recollir algun paquet com en el meu cas. L’Oriol Forcada i jo érem desactivadors de bombes. A cal “Pere Coll” ens vam donar els senyalitzadors per si desactivàvem la bomba poder fer visible al transmissor (l’Eric) la zona de transmissió i guanyar la partida. La bomba era una aparell de rellotgeria que havia col·locat l’Oriol Rodríguez , és a dir com una real, però sense sensor de moviment i lògicament sense explosiu que va ser substituït per una alarma. L’escena era de pel·lícula: boira, fred, pluja i la bomba amb una llumeta que parpadejava ben lluny. Quan la vam veure per primer cop semblava impossible ja que hi havia molts cables... Semblava tot perfecte però rebuscant vam poder desmuntar la bomba, vam tallar el cable correcte amb unes alicates, la vam poder desactivar i vam guanyar.

Si no recordo malament, aquell mateix dia al matí vam poder veure el monestir que havia estat tan famós en la seva època gràcies a un passe VIP que ens permetia veure'l des de llocs no accessibles al públic normal. Gràcies a l’Enric i la Montserrat a part de l’entrada privilegiada també ens van explicar experiències personals i moltes més coses que ells sabien.

 Al dia següent vam fer l’explo que ens va quedar molt bé i vam tornar cap a casa cansats però amb ganes de tornar.

Joan Alfons Hernández Duch

Cap de la patrulla Senglar